dilluns, 10 d’octubre de 2016

Els Stones, els Beatles i el blues


No m'ha acabat d'agradar la versió del "Come Together" dels Beatles que es van marcar els Rolling Stones en aquesta mena de parc temàtic que ha esdevingut el Desert Trip Festival. La trobo protocolària i un pèl desangelada. Posats a escoltar Ses Satàniques Majestats interpretant temes dels Fab Four, m'estimo més aquella immediata relectura d'"I Wanna Be Your Man" amb què van segellar el seu segon single l'any 1963. Dit això, tinc moltes ganes d'escoltar l'imminent disc de versions de clàssics del blues recentment anunciat pels Stones. Perquè, derivacions estilístiques al marge, de blues aquests senyors en saben una bona estona. I perquè alguna cosa em diu que podria tancar-se un cicle: l'última vegada que van publicar un àlbum d'aquestes característiques corria l'any 1964, Brian Jones i Bill Wyman encara eren a la banda i "(I Can't Get No) Satisfaction" es trobava ben bé a un any vista. La caràtula del plàstic en qüestió, el debut homònim dels britànics, sobre aquestes línies.

5 comentaris:

  1. No vull obrir cap debat sagnant, el que em puguin explicar aquells qui no estiguin d’acord amb mi ja m’ho sé i els ho respecto... però realment cal tot plegat?, vull dir, aquests concerts de dinosauris, que encara visquin del passat a costa dels diners dels fans, que treguin discos de versions de blues, i no en refereixo a l’edat, ni a uns en determinat, sinó a tots els grups que han actuat a aquesta exhibició de luxe pretesament irreverent al desert. A mi no m’interessen per a res, ja no... ja els he ofert prou estimació i reverències... au va, ja prou. Si realment els interessa el rock and roll, que agafin tots els diners que han fet durant tots aquests anys i que els inverteixin en fomentar la música en els joves... això si que té futur i no el que fan ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, a mi aquest format de festival en concret no em diu gran cosa, però dels que hi han tocat et puc citar a Neil Young i Bob Dylan com a exemples de músics que encara tenen present. A tots dos els he pogut veure en directe en els darrers dos anys i m'han causat molt bona impressió (també me n'han causat els seus darrers discos).

      El tema dels Stones és diferent, que treguin un disc de versions vol dir probablement que ja no es veuen component temes nous (i no perquè no siguin capaços, sinó perquè com és sabut n'hi ha com a mínim un parell que no s'aguanten entre ells). Però que un dels grups pioners del blues en aquest costat de l'Atlàntic (no ho oblidem, això) faci un homenatge a aquestes alçades al gènere al qual li deuen tot o gairebé tot, em sembla molt més digne d'aplaudir que certes velles glòries que es limiten a viure de royalties i del "jo vaig ser".

      Elimina
    2. I sobre el tema d'invertir els diners guanyats en fomentar la música entre els joves, Paul McCartney en concret ja fa molts anys que va fundar una escola de música a Liverpool que es troba entre les més prestigioses del món i d'on han sortit talents que han acabat destacant en diferents gèneres. Uns resultats molt més palpables, per exemple, que les "escenes fantasma" generades en aquesta banda dels Pirineus a cop de subvenció i similars.

      Elimina
    3. Desconec el finançament de l’elitista Lipa, ara que no vull ni saber el que costa una matrícula. De totes formes, al Mccartney l’honra que hagi promogut un projecte com aquest. Sobre el Dylan versionant al Frank Sinatra ho deixaré a gust del consumidor, però em sembla que la intenció dels Rolling Stones va econòmicament més enllà de fer un sentit homenatge als orígens dels blues (de totes formes, no s’ha fet mai...). Ara bé, de les "escenes fantasma" que dius millor ni parlar-ne. Completament d'acord. Mira, com més gran em faig, menys mitòman em torno, deu ser això, igual veig estratègies fosques on al millor no hi són. Salut, amic.

      Elimina
    4. Jo crec que Dylan ha fet quelcom més que versionar a Sinatra en la recta final de la seva carrera, de la mateixa manera que crec que els Stones fan alguna cosa més que versionar un grapat de temes de blues a l'assolir aquesta mateixa etapa final. Però per a poder analitzar-ho com cal, haurem d'esperar que passin uns anys i veure-ho amb la perspectiva que només el temps atorga, suposo. Gràcies com sempre per les observacions!

      Elimina