dissabte, 19 de novembre de 2016

Cançons que expliquen històries

Lyons, Jean i López homenatjant a Leonard Cohen.
DAVY LYONS + EMA JEAN
Miscelanea, Barcelona
18 de novembre de 2016

Qui encara no conegui Davy Lyons no sap què s'està perdent. Natural d'Irlanda però establert a Barcelona, la seva veu es pot considerar a aquestes alçades com una de les més autèntiques i honestes de la Ciutat Comtal en matèria de folk. Les seves cançons són de les que expliquen històries, sense pressa i prenent-se el seu temps -en ocasions poden arribar a assolir o fins i tot superar els deu minuts de durada-. Si a tot plegat hi afegim uns desenvolupaments i estructures que defugen la previsibilitat -per norma general, Lyons evita la fórmula estrofa-tornada-, ens trobem davant d'un repertori valent i singular que s'emmiralla sense reserves en Nick Cave, Jeff Buckley o el Dylan dels 70.

Ahir va actuar a Miscelanea, eclèctica galeria d'art i epicentre per naturalesa d'algunes de les coses més interessants que passen ara mateix a la Barcelona més subterrània. Lyons s'hi va presentar acompanyat de dos dels seus acompanyants habituals, el violinista Nacho López i el teclista Toni Saigi. Cordes i tecles d'una naturalesa tan salvatge com subtil que van elevar el cançoner de Lyons -tot un repertori on hi tenen cabuda murder ballads, experiències que capgiren cursos vitals, històries d'amor que s'acaben malament i d'altres que s'acaben una mica millor- fins a altes cotes de boirina i misteri, dignes d'aquell sotabosc tardorenc que hi havia projectat al fons de l'escenari.

Abans havia actuat Ema Jean. Canadenca també establerta a Barcelona, les seves cançons conjuguen les formes del folk amb una veu tot terreny de naturalesa jazzística. Ahir les va defensar amb ofici i bones maneres al llarg d'un passi on van ressonar entre d'altres Suzanne Vega o Joni Mitchell. Tota una carta de presentació. I per si encara no havia quedat prou clara la seva solvència vocal, Jean va sortir a cantar un duet durant el concert de Lyons. Una oportuna revisió de "Lover, Lover, Lover", de Leonard Cohen, que ells van fer sonar com Gram Parsons i Emmylou Harris augmentats per la Rolling Thunder Revue de Dylan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada