Honreu allò que us estimeu, diu Bob Weir

És de sobra coneguda l'estreta relació que The Grateful Dead van mantenir amb els seus seguidors al llarg de tota la seva trajectòria, fins al punt que els animaven constantment a enregistrar els concerts de la banda i a intercanviar-se les gravacions entre ells. La qual cosa va donar peu a un dels primers casos -si no el primer- en què un grup musical tolerava i fomentava obertament la proliferació de bootlegs amb el seu material, així com a un ampli circuit d'intercanvi de les cintes en qüestió a escala global -tot plegat desembocaria dècades més tard en un lucratiu mercat de col·leccionisme i moltes d'aquelles gravacions acabarien veient la llum de forma oficial tan bon punt la banda deixés d'actuar en directe i els seus components requeríssin per tant noves vies de finançament, però això és una altra història-.

Un dels guitarristes i membres fundadors dels Dead, Bob Weir, en parla en una entrevista signada per Andy Gill a l'edició de novembre d'Uncut. "En aquells temps, quan la gent enregistrava tots els nostres concerts, primer en feien una còpia, després algú feia una còpia d'aquella còpia, i algú altre feia una còpia de la còpia d'aquella còpia, i la qualitat del so s'anava degenerant de tal manera que no era possible piratejar les gravacions i posar-les al mercat. L'altra cara de la moneda és que un músic ha de ser capaç de vendre la seva obra per tal de poder viure -en cas contrari ha de tornar-se'n a estudiar Dret, o a fer de captaire o el sigui, i per tant no té temps per a dedicar-lo al seu art. La resposta a tot plegat és que cal honrar allò que un s'estima. Insisteixo: honreu allò que us estimeu. Doneu suport als artistes que us fan companyia".

Reveladores paraules, les de qui reivindica el dret de l'artista a viure del seu art. Cada vegada escolto amb més freqüència com músics de procedència diversa conviden aquells sectors de públic que no vulguin comprar els seus discos a escoltar-los en plataformes d'streaming -d'aquestes escoltes, com és sabut, l'artista amb prou feina en veu ni cinc-. D'altres fins i tot presumeixen de penjar les seves obres a la xarxa amb possibilitat de descarregar-les gratuïtament. I tenint en compte que en aquests temps que corren fins i tot els directes han deixat de ser una font d'ingressos assegurada per als artistes petits o emergents, un no pot evitar preguntar-se de què viu qui regala tan alegrement els fruits del seu art. La resposta l'ha donat el propi Weir: qui disposa a final de mes d'un sou assegurat per qualsevol altra ocupació, es pot permetre el luxe de dedicar-se a la música -mai més ben dit- per amor a l'art. La qual cosa és totalment lícita però a la llarga acaba perjudicant a qui sí que necessita els ingressos derivats de la seva activitat artística per tal de menjar i pagar factures.