De vegades penso que tres o quatre respostes d'una entrevista a Sisa contenen més saviesa i més coneixement de causa que les discografies senceres de determinats artistes amb més vanitat que ofici. Aquests dies m'ho he passat molt bé llegint les converses que el cantautor galàctic ha mantingut recentment amb Bernat Dedéu i Donat Putx, publicades respectivament per Enderrock i Rockdelux a les seves edicions de novembre.
"Al Maig francès del 68 va passar un fet molt revelador, quan els estudiants, un cop acabada l'assemblea a la Universitat, van anar cap a la Renault, on hi havia tancats els obrers. (...) Els estudiants van dir als obrers: 'Nois, això de la revolució ja està engegat, ara hem d'anar a ocupar el Ministeri de l'Interior'. Però els obrers del sindicat comunista van respondre: 'No, nosaltres volem un govern d'esquerres, és cert que volem canviar, però no farem costat a un cop d'Estat. Volem tenir una vida tranquil·la, ordenada i poder canviar de cotxe cada dos o tres anys'. I aquí es va acabar el somni del Maig del 68". Fragment de l'entrevista publicada per Enderrock que explica l'herència del maig francès molt millor que cap relat històric amb excés de nostàlgia.
"El Maig del 68 va ser l'última vegada en què es va plantejar una revolució que anava més enllà del fet polític, social i econòmic. (...) Marx diu que s'ha de canviar el món: canviar l'economia, les relacions de producció, l'explotació, el repartiment de la riquesa. I Rimbaud diu: 'No, no canviem el món, canviem la vida! Canviem la vida mitjançant la poesia'. Perquè si canviem la vida segur que canviarà el món, però si canviem el món potser no canvia la vida... que és el que sol passar". Fragment de l'entrevista publicada per Rockdelux que explica, per exemple, per què el 15-M es va acabar més o menys de la mateixa manera que el Maig del 68.
Recomano urgentment la lectura d'ambdós articles. Si s'afanyen encara els trobaran al quiosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada