dijous, 8 de desembre de 2016

36 anys sense Lennon

John Lennon a Nova York, desembre de 1980.
36 anys fa avui que va morir John Lennon. I poc a poc m'adono que, Beatles al marge, els discos que més m'agraden d'ell són els que va gravar just abans de morir. Sobretot "Double Fantasy" (1980), signat a mitges amb Yoko Ono, produït per Jack Douglas i publicat després d'un llarguíssim silenci a poques setmanes de la seva mort. Un disc madur i fresc a la vegada, amb un Lennon serè i despreocupat que tornava a fer música pel simple plaer de fer-la. Un Lennon que deixava enrere els experiments fallits i la pretensiositat d'algunes obres anteriors per a tornar a allò que més bé sabia fer. Cançons tan majúscules com "(Just Like) Starting Over""Woman", "Watching the Wheels", la preciosa "Beautiful Boy (Darling Boy)" o un "I'm Losing You" que hauria encaixat al catàleg crepuscular dels mateixos Fab Four.

Fins i tot les peces signades per Ono assolien un equilibri gairebé perfecte entre la vocació experimental d'ella i la naturalesa pop de l'àlbum, esdevenint títols com "Kiss Kiss Kiss" o "Walking on Thin Ice" petites grans perles New Wave en plena sintonia amb el que feien aleshores Blondie o Talking Heads. Més discret però en en una línia molt similar, "Milk and Honey" (1984) va ser el primer treball de Lennon editat a títol pòstum. Un disc la gravació del qual s'havia quedat a mitges el fatídic 8 de desembre de 1980 i que Ono va finalitzar a partir de les pistes enregistrades al seu moment. Sense Douglas a les tasques de producció i amb la sensació d'escoltar un àlbum inacabat, el resultat global és inferior al del seu predecessor però conté arguments prou sòlids per a confirmar que Lennon abandonava aquest món en un moment de plena inspiració. Com a mostres, l'eterna "Nobody Told Me" i un "I'm Stepping Out" que ja haurien volgut Graham Parker o Tom Petty. Què hauria passat a partir d'aleshores no ho sabrem mai, però aquell futur que no va arribar a ser es perfilava brillant.

2 comentaris:

  1. Sempre he considerat "Double Fantasy" com un gran disc i un dels seus millors treballs. A mi em va marcar molt en diversos aspectes tant artístics com vitals. Qui sap com haguès evolucionat musicalment la parella i en especial el John Lennon. Com ben bé dius no ho sabrem mai així que és un consol pensar que tot el seu art ha evolucionat en cadascún de nosaltres ja aigui gaudint de la música com creant cançons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, l'art de Lennon ha evolucionat a través del seu llegat, del qual formem part tots els que d'alguna manera n'hem recollit la influència. Gràcies com sempre per la teva aportació!

      Elimina