JIM LOWE
(1923-2016)
A Jim Lowe el vaig escoltar per primer cop quan tenia 15 anys, a través d'un recopilatori d'èxits dels anys 50 que em vaig comprar en una botiga de discos d'Andorra durant una excursió familiar. Vaig adquirir la compilació en qüestió atret per alguns dels grans noms que aleshores ja coneixia (Chuck Berry, Gene Vincent, Fats Domino, Ritchie Valens...), però també hi vaig fer algunes bones descobertes, cas del propi Lowe i el seu clàssic "Green Door". Amb el temps n'aniria descobrint més versions, i a data d'avui m'atreviria a citar la dels Cramps i la de Shakin' Stevens com les meves preferides, però l'original sempre serà l'original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada