Emma Cline - "The Girls" (2016)

Emma Cline.

L'escassetat de literatura i filmografia contrastades al voltant de la figura de Charles Manson i els assassinats comesos pels seus acòlits, il·lustra fins a quin punt aquells fets van ocasionar un cisma encara present d'alguna manera al si de la societat nord-americana -i per extensió occidental-. Manson i la seva família representen per a molts el revers obscur del hippisme i la fi del Flower Power. Que l'home mantingués una relació de proximitat interessada amb l'entorn dels Beach Boys i s'obsesionés fins a límits malaltissos amb el disc blanc dels Beatles, ha reforçat des d'aleshores uns llaços altrament inexistents entre Manson i la indústria musical de finals dels 60, motivant que la majoria d'aproximacions històriques a un dels crims més brutals del segle XX s'hagin dut a terme des de perspectives pròpies de la cultura pop.

Per això s'agraeix que Emma Cline hagi abordat l'assumpte des d'un punt de vista poques vegades -o potser mai abans- explorat, el de qui va viure aquells fets des de dins i en primera persona, a "The Girls" (2016, publicat en català i en castellà per Anagrama). Amb la distància que atorga el temps -Cline va néixer el 1989, dues dècades després dels crims comesos per la Manson Family- i una prosa àgil i altament rica en matisos, la californiana construeix una ficció on canvien els noms però queda clar qui és qui. Una història que s'estalvia la sang i el fetge per a explicar com una adolescent desubicada acaba trobant el seu lloc en l'opacitat d'una secta, i on els fets tantes vegades relatats són tan sols una peça més d'un trencaclosques que acaba arribant molt més enllà. Cline ha abordat des d'una perspectiva inèdita un tema que encara és tabú en moltes llars nord-americanes, i de passada ha signat un dels grans debuts literaris dels darrers anys.