"Rockabilly Collectables" (2015)

Sovint no n'hi ha prou per a conèixer un gènere musical amb els seus artistes i gravacions més destacats o emblemàtics. Sovint la lletra petita, les carreteres secundàries i els noms més aviat oblidats resulten igual d'imprescindibles a l'hora d'aproximar-se al gènere en qüestió. En aquest sentit, el recopilatori "Rockabilly Collectables" (2015, One Day Music), reuneix un total de 75 temes -repartits en tres discos compactes- que al seu moment no van alterar el curs de la història però avui ofereixen una radiografia acurada del rockabilly i el seu impacte en el panorama musical nord-americà durant la segona meitat dels anys 50.

No trobaran aquí els grans èxits de Carl Perkins, Gene Vincent o Eddie Cochran, sinó rareses tan obscures com fascinants. Peces enregistrades per solistes i formacions de durada sovint efímera, editades per petits segells repartits arreu dels Estats Units i en la majoria de casos perdudes al túnel del temps. Com "Curfew", gravada per Steve Carl & The Jags a Meteor Records després de ser rebutjats pel mateix Sam Phillips. O l'"Everyboy's Rockin'" amb què Billy Prager & His Caravans gairebé van esdevenir ambaixadors del gènere a Chicago de la mà de Crystal Records. I tot això per no parlar de la relectura de "That's All Right" -l'original d'Arthur Crudup enregistrat també per Elvis Presley- a càrrec de Dwain Louis & Classmates: danys derivats d'un accident amb aigua van destruir gairebé totes les còpies del single en qüestió quan encara es trobaven al magatzem de Carole Records, i les que van sobreviure són un preuat tresor per als col·leccionistes.

Entre les debilitats personals d'un servidor destaca "Scream", dos frenètics minuts amb què Ralph Nielsen & The Chancellors anticipaven el psychobilly i avançaven per l'esquerra a altres pioners del rock'n'roll més animal com els propis Sonics. El single en qüestió es va enregistrar l'agost de 1962 a New Jersey, va veure la llum el mes de setembre d'aquell mateix any a través de Surf Records i quan va arribar el novembre la banda es va separar per motius laborals dels seus components. En coordenades similars es troba la segona part de "You Shake Me Up", urgent minut i mig amb què Andy Anderson va plantar el 1958 l'arrel del rockabilly en ple bressol del blues, Clarksdale, Mississippi -com a curiositat, la seva primera banda d'acompanyament es deia The Rolling Stones-. Són tan sols un grapat de mostres d'un repertori ric en anècdotes i contextos, però on la música es defensa sola i sense cap més argument que ella mateixa.