36 anys sense Lennon

John Lennon a Nova York, desembre de 1980.

36 anys fa avui que va morir John Lennon. I poc a poc m'adono que, Beatles al marge, els discos que més m'agraden d'ell són els que va gravar just abans de morir. Sobretot "Double Fantasy" (1980), signat a mitges amb Yoko Ono, produït per Jack Douglas i publicat després d'un llarguíssim silenci a poques setmanes de la seva mort. Un disc madur i fresc a la vegada, amb un Lennon serè i despreocupat que tornava a fer música pel simple plaer de fer-la. Un Lennon que deixava enrere els experiments fallits i la pretensiositat d'algunes obres anteriors per a tornar a allò que més bé sabia fer. Cançons tan majúscules com "(Just Like) Starting Over", "Woman", "Watching the Wheels", la preciosa "Beautiful Boy (Darling Boy)" o un "I'm Losing You" que hauria encaixat al catàleg crepuscular dels mateixos Fab Four.

Fins i tot les peces signades per Ono assolien un equilibri gairebé perfecte entre la vocació experimental d'ella i la naturalesa pop de l'àlbum, esdevenint títols com "Kiss Kiss Kiss" o "Walking on Thin Ice" petites grans perles New Wave en plena sintonia amb el que feien aleshores Blondie o Talking Heads. Més discret però en en una línia molt similar, "Milk and Honey" (1984) va ser el primer treball de Lennon editat a títol pòstum. Un disc la gravació del qual s'havia quedat a mitges el fatídic 8 de desembre de 1980 i que Ono va finalitzar a partir de les pistes enregistrades al seu moment. Sense Douglas a les tasques de producció i amb la sensació d'escoltar un àlbum inacabat, el resultat global és inferior al del seu predecessor però conté arguments prou sòlids per a confirmar que Lennon abandonava aquest món en un moment de plena inspiració. Com a mostres, l'eterna "Nobody Told Me" i un "I'm Stepping Out" que ja haurien volgut Graham Parker o Tom Petty. Què hauria passat a partir d'aleshores no ho sabrem mai, però aquell futur que no va arribar a ser es perfilava brillant.