Si des de fa ja una pila d'anys resulta poc habitual que els Rolling Stones concedeixin entrevistes, encara ho és menys que quan accedeixen a parlar amb un mitjà de comunicació, aquest acabi tenint accés a tota la banda. El periodista Michael Bonner va poder parlar amb els quatre Stones -això sí, per separat-, i el resultat és un sucós article publicat per Uncut a la seva edició de gener. Al llarg d'onze pàgines, Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ronnie Wood parlen del seu flamant nou disc, "Blue & Lonesome" (2016), deixen entreveure que en un futur no gaire llunyà en podria caure un de nou -aquest cop amb material original- i repassen una trajectòria de més de mig segle amb el blues com a punt de partida. Com de costum, algunes de les cites més destacables són per cortesia de Richards.
"Els puristes del blues? Sempre he tingut problemes amb ells", assegura el guitarrista, "perquè els músics als quals escolten mai es van considerar purs de cap manera. (...) Vaig observar el pitjor d'aquesta actitud al Manchester Free Trade Hall. Corria l'any 1962 o 63, i tocava Muddy Waters. Primer va sortir a tocar en texans, tal i com als intel·lectuals blancs anglesos els agrada imaginar-se els cantants de blues. Després va sortir a fer un segon set amb una guitarra elèctrica i el van escridassar. Aquesta és la idea que té la gent blanca de com un home negre hauria de tocar blues, des de la comoditat de les seves butaques. És ridícul". Seguint amb els astres del blues de Chicago, Richards deixa anar aquesta anècdota: "Una vegada vaig anar a una festa a casa de Muddy Waters, i quan em vaig despertar em trobava a la de Howlin' Wolf". Rock'n'roll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada