Mesos enrere vaig tenir l'ocasió de parlar amb una amiga d'un amic. Ell és d'aquí, ella de Rússia. I quan va sortir el tema de Síria, ella va tenir clar que el paper del seu govern en aquest conflicte és d'allò més legítim. Segons va afirmar, el suport rus al règim de Bashar al-Assad respon tan sols a la defensa del govern elegit democràticament pel poble sirià (no pas en unes eleccions, cal matisar, sinó en un únic referèndum que va perpetuar al-Assad al càrrec ocupat fins aleshores pel seu pare). Aquests darrers dies veiem com la defensa d'aquest govern passa per davant fins i tot dels valors humans més elementals. Ho veiem a Alep, on l'exèrcit d'al-Assad (amb el suport de Rússia) està portant a terme un genocidi amb totes les lletres. Un càstig exemplar a la ciutat que durant cinc anys ha simbolitzat l'oposició al règim. Un episodi de barbàrie que la història acabarà recordant de la mateixa manera que Guernica, Srebrenica, l'Holocaust jueu o el genocidi armeni. I tot plegat no pas per a defensar cap govern legítim sinó perquè l'exèrcit rus pugui mantenir la seva única base naval en aigües mediterrànies. La majoria de coses tenen un nom, i d'això se'n diu crim de guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada