divendres, 21 de juliol de 2017

Alegria? És Festa Major...

Aquesta nit passada m'ha costat dormir. I no pas perquè pateixi insomni o qualsevol altra afecció, sinó perquè ha començat la festa major del poble del costat. La qual cosa m'ha atorgat el privilegi d'escoltar, des del meu dormitori i sense tan sols necessitat d'aixecar-me del llit, com una orquestra que no s'hauria d'anomenar ni contemplar com a tal es dedicava a destrossar grans èxits de gent com Queen, Village People o Rod Stewart -tot un mèrit, d'altra banda, quan bona part dels èxits interpretats ja venien destrossats de fàbrica-.

Algun dia m'agradaria arribar a entendre això del caràcter mediterrani, llatí o com se li vulgui dir. Que algú m'ho expliqui, sisplau. Vivim en un país on una sala de concerts o un bar musical s'exposen a multes exemplars -i els seus propietaris fins i tot a penes de presó- si no assumeixen escrupulosament unes normatives de soroll i civisme que semblen entrar en stand by cada vegada que comença una festa major -o quan determinats equips de futbol guanyen la lliga, la copa, la Champions i/o la mare que les va arribar a parir totes juntes-.

Sigui com sigui, espero que els assistents a la revetlla de la nit passada s'ho passessin d'allò més bé. I que s'ho segueixin passant igual de bé durant el que queda de festa major. I que un cop acabats els dies de gresca pateixin insomni durant un any sencer i arribin destrossats a l'edició de l'any vinent. Perquè molts dels que ahir ho donaven tot al ritme de "YMCA" i "We Are the Champions" són els mateixos que durant la resta de l'any salten a la primera de torn quan algú es planteja celebrar a prop dels seus respectius domicilis un concert en condicions i amb artistes de debò.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada