Pretenders a Cap Roig

PRETENDERS

Festival de Cap Roig, Calella de Palafrugell

22 de juliol de 2017

Chrissie Hynde semblava no tenir el dia. L'hora i i mitja llarga que es va passar a l'escenari de Cap Roig al capdavant de l'última encarnació de Pretenders -amb Martin Chambers (bateria) com a únic comú denominador amb qualsevol de les formacions anteriors- va estar plena de daltabaixos. Fins a tres vegades va aturar la inicial "Alone" per a reclamar a diversos assistents que deixessin d'utilitzar els telèfons mòbils -potser en va fer un gra massa, però tenia raó-. A la qual cosa cal afegir un diàleg gairebé constant entre la vocalista i el tècnic de so de la banda: quan no li sobrava veu pel monitor, li faltava teclat -val a dir que des de fora el so tampoc era per tirar coets-. I per acabar-ho d'arreglar, quan donava les gràcies al públic ho feia adreçant-se a Barcelona, una ciutat que es troba a 125 quilòmetres de l'indret on tenia lloc el concert.

Sort en té Hynde, en ocasions com la que ens ocupa, d'un repertori que no serà immaculat però va sobrat d'arguments de (molt) pes. Un cançoner que deixa en no res qualsevol contratemps tan bon punt arrenquen els acords de "Don't Get Me Wrong", "Kid", "Hymn to Her", "Night in My Veins" o "Brass in Pocket". Sort en té també d'un darrer àlbum, "Alone" (2016) -enregistrat amb Dan Auerbach als controls i sense cap dels músics que l'acompanyaven la nit passada-, que recupera aquell nervi perdut no se sap ben bé quan i conté les millors cançons que la d'Akron, Ohio, ha publicat en el que portem de segle. En van sonar quatre peces: la pròpia "Alone", "Gotta Wait", "Let's Get Lost" i, a petició d'un dels assistents, "I Hate Myself". La resta del concert va ser un passeig pels títols més celebrats de la banda -poden sumar a la llista "Message of Love", "Talk of the Town", "Back on the Chain Gang" o, és clar, "I'll Stand By You"-.

El clímax de la nit va arribar de forma gairebé inesperada. Un solo -potser innecessari- de Chambers va deixar pas a una dinàmica lectura de "Thumbelina", refrescant artefacte en clau rockabilly que va permetre al conjunt dels músics brillar, ara sí, com una unitat i no com la banda d'acompanyament de Hynde. "Mystery Achievement" va acabar de posar la platea dempeus i "Middle of the Road" va completar un indiscutible trio d'asos. Ja en tanda de bisos van rescatar "I Go to Sleep" dels Kinks -segona menció de la nit a la banda de Ray Davies: abans havia sonat "Stop Your Sobbing"- i es van acomiadar per la porta gran amb un "Precious" que va invocar en tota la seva esplendor i al bell cor de Cap Roig el passat garatger de Pretenders.