Donem la benvinguda a una nova veu cridada a esdevenir un nom propi en això que s'anomena so Americana. Shane Henry ve d'Oklahoma, es troba establert a Los Angeles i acaba de lliurar un tros de disc, "Light in the Dark" (2017), que ara per ara està gaudint d'una notable acollida als Estats Units tant per part de la crítica especialitzada com del públic, i que tard o d'hora hauria de permetre al seu autor consolidar-se també en aquest costat de l'Atlàntic.
Henry no és cap nouvingut. El primer disc que va editar al seu nom, "You're Comin' Home", data de l'any 2000. Des d'aleshores ha enregistrat (i publicat) sis plàstics més i ha girat de forma incansable al llarg de la geografia nord-americana, arribant a compartir escenari amb gegants com B.B. King, Buddy Guy, Etta James o George Thorogood and The Destroyers. "He experimentat el millor i el pitjor del negoci musical, i les meves cançons expressen totes aquestes emocions", explica ell mateix a la nota promocional de "Light in the Dark".
El discurs sonor de Henry parteix del blues elèctric per a jugar al seu aire amb registres com el rock, el pop o fins i tot el country. La seva veu nocturna i trencada, sumada a una guitarra tan vigorosa com ben engreixada, en són els principals trets identitaris. I entre els seus arguments de més pes, peces tan rodones com el single "Save Me". Tota una declaració d'intencions que hauria de convèncer a qualsevol seguidor de Gary Clark Jr, Robert Randolph o els Black Keys.
Originalment publicat a B-Magazine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada