FRIEDRICHSHAIN, Berlin
"I hope you're picturing the engine, not the walls". M'ho va dir un vianant que passava pel meu costat mentre feia aquesta fotografia. M'ho va dir en anglès, després d'indicar-li jo que no entenc l'alemany. I sí, estava fotografiant la motocicleta. Però també el seu context. Les parets, portes i finestres plenes de graffitti.
Perquè això és una de les coses que m'agraden de Berlin. Aquest oceà de graffitti que s'escampa per les seves façanes. Aquesta estètica decadent però colorista. On altres ciutats s'obsessionen per la neteja i les aparences, Berlin es mostra natural i plena de vida. Un amic de Nova York em deia fa temps que allò ja no és una ciutat per als artistes. Berlin sí que ho és. Perquè a Berlin l'art no només viu als museus, sinó també al carrer. A la ciutat.
I novament, Friedrichshain. Un barri ple de colors que, de vegades, m'imagino en blanc i negre, com en aquesta fotografia. Perquè, situat a l'extrem nord de l'Oberbaumbrücke, Friedrichshain era fa tan sols 20 anys on començava un imperi aleshores en plena agonia, el soviètic. Els ponts serveixen per unir, per enllaçar. En canvi, l'Oberbaumbrücke va ser durant dècades un símbol d'una divisió artificial, forçada i inhumana. Per sort, ara torna a ser un nexe. El nexe entre Friedrichshain i Kreuzberg.
Audio: "Flowers of Romance" - P.I.L.
"I hope you're picturing the engine, not the walls". M'ho va dir un vianant que passava pel meu costat mentre feia aquesta fotografia. M'ho va dir en anglès, després d'indicar-li jo que no entenc l'alemany. I sí, estava fotografiant la motocicleta. Però també el seu context. Les parets, portes i finestres plenes de graffitti.
Perquè això és una de les coses que m'agraden de Berlin. Aquest oceà de graffitti que s'escampa per les seves façanes. Aquesta estètica decadent però colorista. On altres ciutats s'obsessionen per la neteja i les aparences, Berlin es mostra natural i plena de vida. Un amic de Nova York em deia fa temps que allò ja no és una ciutat per als artistes. Berlin sí que ho és. Perquè a Berlin l'art no només viu als museus, sinó també al carrer. A la ciutat.
I novament, Friedrichshain. Un barri ple de colors que, de vegades, m'imagino en blanc i negre, com en aquesta fotografia. Perquè, situat a l'extrem nord de l'Oberbaumbrücke, Friedrichshain era fa tan sols 20 anys on començava un imperi aleshores en plena agonia, el soviètic. Els ponts serveixen per unir, per enllaçar. En canvi, l'Oberbaumbrücke va ser durant dècades un símbol d'una divisió artificial, forçada i inhumana. Per sort, ara torna a ser un nexe. El nexe entre Friedrichshain i Kreuzberg.
Audio: "Flowers of Romance" - P.I.L.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada