Sóc un gran admirador de Clint Eastwood, com a actor i com a director -dues de les meves pel·lícules preferides de la passada dècada, "Mystic River" (2003) i "Million Dollar Baby", tenen la seva empremta-. Per això em dol veure'l en fregats tan lamentables com el d'ahir a Tampa, Florida, on el cineasta va donar suport al candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Mitt Romney. Ja feia temps que coneixia la postura política d'Eastwood, i la respecto malgrat no compartir-la. Per tant, no és això el que em dol, sinó que defensi aquesta postura sense cap mena d'argument i servint-se únicament de la demagògia, rebaixant-se d'aquesta manera al nivell de qualsevol polític ordinari. L'actor va escenificar una paròdia d'entrevista al president Obama, representat amb una cadira buida a la qual va preguntar sobre les promeses electorals incomplertes. No sé pas què hauria respost Obama de trobar-se present, però sí que sé què li hagués respost jo. Que moltes d'aquestes promeses no s'han pogut fer realitat perquè algú s'ha ocupat d'impedir-ho. I aquest algú són els senadors i congressistes republicans als quals Eastwood dóna suport. No vull utilitzar adjectius com patètic o lamentable, perquè em semblen incompatibles amb una figura com la de Clint Eastwood. Per això em dolen escenes com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada