dilluns, 18 de març del 2013

Beasts of the Southern Wild (2012)


Un retrat del Sud dels Estats Units. Però no del Sud de banderes confederades, autoproclamats defensors de la moral i barbuts armats amb rifles, sinó d'aquell Sud inconformista, màgic i farcit de llegendes que de vegades es fan realitat. El de Flannery O'Connor, Jim White i Drive-By Truckers. El del jazz i el blues, la gastronomia multicolor i l'alcohol de procedència incerta i dubtosa reputació. El de la gent humil que edifica autèntiques llars on la resta del món només sap veure barraques. Gent com Hushpuppy i el seu pare, que viuen a Bathtub, una petita comunitat situada a l'exterior d'un dic de contenció. Sí, una d'aquelles preses titàniques de la costa de Louisiana, edificades per a protegir ciutats com New Orleans de les inundacions provocades pel pas d'huracans i tempestes tropicals. I una metàfora perfecta dels temps actuals.

Els habitants de Bathtub es troben constantment exposats a les inclemències oceàniques i climatològiques, però no se'n volen anar. Perquè allà és on han viscut tota la vida. Perquè no tenen por de les tempestes. I, sobretot, perquè el món que hi ha a l'altra banda del dic no és per a ells. Gent humil que en té prou per viure amb allò que caça, pesca i cultiva als aiguamolls. Gent que no es resigna a sobreviure a base de normes tan absurdes com la pròpia societat que les genera. Gent que sap viure al marge de tot allò que hi ha a l'altra banda del dic: mercats, primes de risc, Fons Monetari Internacional, xarxes socials, neoliberalisme, competitivitat, personal shoppers, teleescombraries, telèfons mòbils d'última generació, règims laborals esclavistes i una falsa sensació de seguretat que transforma l'individu en part d'un ramat.

No, la gent de Bathtub vol una altra cosa. Vol viure i sentir-se viva, en comptes d'enganxar-se a un teclat i una pantalla. Vol cooperar en comptes de competir. Vol compartir allò que té al seu voltant en comptes d'alimentar una cadena de consum global totalment insostenible. Vol equivocar-se, arriscar-se i perdre tantes vegades com calgui, però mai sentir-se esclava d'un sistema on la banca, les empreses i el capital tenen més poder de decisió que les persones. I sobretot, els habitants de Bathtub volen que els deixin en pau, de la mateixa manera que ells ho fan amb qui viu a l'altre costat de la presa. I vostès? A quina banda del dic es troben? Són dels que tenen por de les tempestes? O dels que planten cara quan els grans depredadors ataquen a cop d'impost, tisora o desnonament?




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada