Antifolk. I punt.

LACH

Anònims, Granollers

9 de març de 2013

Si mai s'han preguntat què nassos és el punk acústic, o d'on ve allò que anomenem antifolk, ambdues respostes tenen un denominador comú en aquest home. Lach. Activista underground, anticantautor que beu tant de Dylan i Guthrie com de Ramones i The Clash, i artista de culte aclamat com a pilar subterrani de la música independent de les darreres tres dècades. El de Nova York -establert actualment a Edimburg- fa honor a la seva llegenda amb gires com la que aquests dies l'acosta per primera vegada a casa nostra. Concerts de petit format, en locals on la barrera entre artista i públic és inexistent i lluny dels grans focus mediàtics. Va obrir el de l'Anònims amb una bateria d'himnes folk-punk on no van faltar "Teenage Alcoholic" i "Kiss Loves You", a més d'obligats repassos a la seva obra més recent, un "Ramshackle Heart" (2011) que segueix a nivell creatiu el traçat clarament ascendent dels seus predecessors. Ho va fer a les fosques -a la segona cançó va demanar que s'apaguessin tots els llums de la sala-, il·luminat només per espelmes i exhibint la seva vessant d'entertainer amb monòlegs irònics i passats de voltes per a introduir alguns temes. I el més sorprenent de tot, inventant-se cançons noves sobre la marxa a partir de temàtiques proposades per membres del públic. El final, amb "Drinking Beers with Mom" desembocant en una orgia d'overdrive i Lach tocant damunt d'una taula, va ser tan potent com un concert que des de ja mateix s'hauria de situar entre els que definiran aquest any 2013. Encara que no surti en cap llista oficialista. Ni falta que fa.

http://lach.bandcamp.com/

http://www.lachtoday.com/

Audio: "Teenage Alcoholic" - Lach