Yasmine Hamdan va néixer a Beirut, i les seves infància i adolescència van coincidir pràcticament amb la guerra civil libanesa. Un cop acabat el conflicte i mentre la capital recuperava la seva activitat cultural, Hamdan va començar a fer música, primer amb el duet electrònc
Soapkills i posteriorment en solitari. Les seves influències eren dives de la música àrab com la siriana
Asmahan o l'egípcia
Leila Mourad, però també cares visibles del pop occidental com
Kate Bush o
PJ Harvey. Establerta actualment a París, acaba d'editar el seu debut internacional,
"Ya Nass" (2013), on deconstrueix les formes sonores aràbigues mitjançant un prisma de bases electròniques, atmosferes oníriques (
"Beirut"), blues desèrtic (
"Deny") i càntics que l'acosten en ocasions a la pròpia Bush (
"Samar"). Un retrat sonor d'aquell món àrab que existeix, i de quina manera, més enllà dels titulars habituals.
"Hi ha conservadorisme a la regió", reconeix Hamdan en declaracions a la revista Mojo,
"però jo sóc lliure en la meva manera d'actuar i vestir, i també en les meves lletres. La música àrab que escolto és extremadament aguda. Irònica, sarcàstica, sensual, eròtica... Hi ha de tot, a la música àrab". I com a mostra més evident, les cançons de
"Ya Nass".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada