Escoltava dies enrere una conversa entre melòmans. Ella li explicava a ell que havia assistit recentment al concert d'un dels seus grups preferits. Ell li confessava que li hagués agradat anar-hi, però que no ho havia pogut fer perquè patia aquell mal tan generalitzat que és ara mateix l'economia domèstica. I ella li responia que també el patia. Que, com tanta gent, té les butxaques més buides que plenes i tampoc pot permetre's assitir a molts concerts. Però aquell grup en qüestió era tan important per a ella, que havia estalviat fins a poder-se comprar l'entrada: durant un mes no havia anat de copes ni sortit a sopar, i havia fet els mínims cafès possibles fora de casa.
Tal i com ho explicava, quedava clar que l'esforç no havia resultat tan complicat però en canvi havia valgut molt la pena. I això em condueix cap a dues reflexions. La primera, que salvant casos realment extrems és fals que la gent no consumeixi cultura perquè no té diners. La nostra protagonista és un bon exemple de com tot plegat respon a una qüestió de prioritats -i ja sabem quines solen ser les prioritats en aquest país nostre-. La segona és que coses com aquesta ja no es fan. Em refereixo a estalviar per veure i escoltar de prop un grup amb el qual t'uneix un vincle intangible però real. I això passa perquè tot o gairebé tot ho consumim a través d'un entorn digital que avança massa de pressa, on no hi ha temps per a establir vincles i on els trending topics pesen més que qualsevol mena d'anàlisi i reflexió.
Volem béns de consum ràpid i gratuïts, perquè tanta immediatesa ens ha fet perdre el nord i ja ni tan sols som capaços d'apreciar el valor que tenen les coses. Ens semblen cares les entrades dels concerts, ens sembla car anar al cinema o al teatre i ens sembla absurd gastar-nos diners en discos perquè la xarxa va plena de música en streaming. En canvi, no ens sembla cap barbaritat gastar-nos els mateixos diners en un sopar o una nit de copes -experiències molt més efímeres que qualsevol pel·lícula o concert on anem a viure la música i no a fer instagrams-. Novament, una qüestió de prioritats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada