Josep Maria Bachs (1944-2014)

JOSEP MARIA BACHS

(1944-2014)

De petit, sopava amb ell cada dia. Amb el Filiprim, vull dir. Un dels millors programes mai emesos per TV3. Josep Maria Bachs, el Senyor Bachs tal i com el coneixíem a casa, havia presentat molts espais televisius, i també s'havia dedicat a la ràdio. Però jo sempre l'associaré amb el Filiprim, un programa on el televisor deixava de ser la caixa tonta per a esdevenir un univers paral·lel on qualsevol cosa podia passar. Un món gairebé fantàstic poblat per elements com aquell telèfon gegant i personatges tan entranyables com el Senyor Encarregat -el també desaparegut Jaume Sorribas-. I això per no parlar d'una sintonia que marcaria època.

Anys després, li preguntaven en una entrevista si Filiprim podria funcionar en el context televisiu d'aleshores. Corrien els primers anys del segle XXI, i sense aventurar-se a respondre la pregunta, Bachs matisava que durant els temps de Filiprim "si un programa no funcionava, es mirava de donar-li una empenta perquè sortís endavant", mentre aleshores directament se'l suprimia de la programació. Corrien principis del segle XXI, deia, i des d'aleshores la cosa només ha anat a pitjor, m'atreviria a dir. I no parlo ara de televisió. Parlo del món que ens envolta. El món de les xarxes socials, l'excés d'informació i els amics que diuen m'agrada mentre fan zapping davant d'una pantalla de plasma. Un món que avança ràpid i on no hi ha temps d'analitzar i reflexionar. Una constant cursa de fons on allò que no funciona és automàticament descartat.

Arrel de la seva mort, diversos companys de professió van lloar ahir la figura de Josep Maria Bachs. Van dir d'ell que era un gentleman i un innovador, i que tenia un sentit de l'humor molt britànic. Jo afegiria que el Senyor Bachs representava una espècie en perill d'extinció. Una classe, una elegància i una manera de fer que no encaixen en aquest món de consum ràpid on manen els dígits i els mercats. Se n'ha anat un referent molt més enllà de l'àmbit catòdic. En pau descansi.