New Underground, Barcelona
7 de novembre de 2014
No cal inventar-se la sopa d'all per a poder presumir de frescor. Obrigada ho saben bé. O potser no, potser ni tans se n'adonen, però sigui com sigui han desenvolupat un discurs fresc i vital. I ho han fet a partir d'algunes de les expressions més bàsiques i primitives del rock'n'roll. Les que van esclatar i col·lisionar al Soho, al Bowery, a Asbury Park, a Canvey Island i a Ladbroke Grove. Les que fins i tot abans de la invenció del propi terme ja feien tremolar garatges i soterranis a banda i banda de l'Atlàntic. El de sala petita, suor a l'escenari i emocions transformades en elèctrics decibels. El que el quartet vallesà va reivindicar ahir a la nit en el seu debut barceloní. Amb força, nervi i un repertori on les dianes es compten a grapats -"Distant Mile", "Mireneah", "Five Minutes Left", "Night's Open" o aquell himne adrenalínic que és "Anything Anywhere"-. Amb una base rítmica que no concedeix treva, unes guitarres que suen fum i distorsió i un frontman, Dante Pibernat, que evoca Strummer, Lanegan, Waits i l'Springsteen dels 70. Enèrgica posada de llarg per a un combo cridat a fer quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada