Salt Petal

Refrescant còctel de rock'n'roll i ritmes llatins.

És un d'aquells detalls que t'alegren el dia. Obrir el correu electrònic i descobrir que una banda de Los Angeles t'ha contactat perquè escoltis la seva música. Que algú que es troba a un oceà i un continent sencers de distància vulgui compartir amb tu la seva obra pel sol fet d'haver-te llegit a la xarxa. I, sobretot, trobar-te de nassos amb un grup de l'alçada de Salt Petal. Una formació, els ho asseguro, a la qual m'he ben enganxat i de la qual ja no em penso desenganxar mai més. Un col·lectiu multicultural que representa com pocs la diversitat de la City Of Angels. La majoria dels seus components vénen de països llatinoamericans com l'Argentina, el Brasil o Colòmbia, i és d'aquestes terres d'on prové també bona part del seu adn musical. La resta es nodreix de gèneres com el power pop, la música surf o les formes més atemporals i heterogènies del rock independent.

Des de l'edició del seu segon disc, el formidable "Sea Monster" (2013), han comptat amb el beneplàcit de mitjans com la BBC o MTV Tr3s, a més d'actuar en festivals de referència internacional com el SXSW d'Austin, Texas, i compartir escenari amb noms de primera fila com els de Grimes, Lila Downs o Dengue Fever. Tot plegat, gràcies a un refrescant i eclèctic còctel de sons fronterers ("Por la Luna", "Stay Awhile"), tonades nocturnes que podrien seduir al propi Tarantino ("Sabotage", "Hold on to the Night"), explosions de ritme ("Cumbia de Billinghurst", "The Sky Turns") i melodies inesborrables ("Songs I Used to Like"). Com si Calexico haguessin crescut escoltant Blondie, The Mars Volta a Mano Negra o Vampire Weekend a Los Lobos. Creguin-me, Salt Petal és molt més que una nova revelació californiana. És un projecte únic, un d'aquells fenòmens que passen tan sols un cop a la vida.

Més informació:
Salt Petal  |  Soundcloud