Arrugues

La Ciccone, abans i després de passar pel Photoshop.

Madonna té arrugues a la cara. Ho han predicat als quatre vents tota mena de mitjans sensacionalistes que, de passada, deuen haver-se quedat ben a gust. La filtració l'ha fet com de costum la xarxa, i consta de les fotografies que van servir de base per una portada que la revista Interview va dedicar a la cantant el 2010. És a dir, les mateixes imatges ja publicades però sense passar per Photoshop. Mostrant el rostre real de la Ciccone per a escàndol de determinades ments tan benpensants que necessiten celebrar els draps bruts de la resta per a dissimular els seus. El més escandalós no és que es filtrin aquesta mena d'imatges. Tampoc que l'oficina artística de la cantant faci servir mètodes que estan a l'ordre del dia en un negoci on malauradament compta més la façana que l'estructura. El més escandalós és que, després de tot plegat, la dolenta acabi essent la pròpia Madonna. Culpable a ulls de l'opinió pública d'un crim tan terrible com tenir arrugues a la cara passats els 50 anys. Llàstima que aquesta opinió pública estigui tan pendent dels pecats dels altres i no s'aturi ni un minut a jutjar els seus propis. Perquè, que quedi clar, Madonna no és ni de bon tros la dolenta de la pel·lícula. La dolenta, en tot cas, és l'acumulació de convencions socials i tabús estètics, pròpia d'una societat obsessionada amb falsos mites com el de l'eterna joventut o el de la imatge. La mateixa societat que produeix fotomuntatges com el de Madonna i després els condemna. Una societat malalta, pornogràfica i podrida de dalt a baix.