Música per a dies freds

Ara que l'hivern sembla ser una realitat consolidada, la grip ha protagonitzat una triomfal entrada en escena i els Cacaolats calents conviuen amb Frenadols i tes amb mel, m'agradaria recomanar-los tres discos ideals per a aquesta època. Tres propostes que acompanyen prou bé els dies freds com els que marca el calendari. Prenguin nota. I abriguin-se bé.


*SEXORES. "Historias de frío" (2014). La caràtula ho diu tot. Ninots caminant damunt la neu que cobreix una línia ferroviària. Vuit peces expansives que alternen els traços onírics del dream pop amb les muralles sòniques del shoegaze. El segon disc dels barcelonins inclou delícies purament hivernals amb títols tan definitius com "Ballad of a Girl Named Nothing" o, és clar, "Historias de frío".

*VENA PORTAE. "Vena Portae" (2014). "Summer Kills". No podia ser més directe el títol del tema que enceta aquest disc. L'únic que ha editat fins ara un trio britànic -tot i que encapçalat per l'australiana Emily Barker, nom que ha atorgat certa notorietat al projecte- a qui algun crític ja ha qualificat com la banda sonora ideal per a l'època en què els dies tenen poca llum. No es podrien definir millor aquests onze exercicis de folk-rock amb gust de neu, bufandes i fulles mortes.

*LAURIE LEVINE. "Six Winters" (2012). Ve de Sud-àfrica, però sona com si hagués nascut en algun indret remot dels Estats Units. So Americana de textures fredes i sedoses que contrasten amb una veu càlida com els rajos de sol que inunden la caràtula del disc. "Six Winters". Sis hiverns. I dotze peces d'alçada -quinze en l'edició deluxe-. Atenció a la relectura a càmera lenta de "Ring of Fire" (Johnny Cash). Majestuosa i malencònica com la primera nevada de l'hivern.

SEXORES. Històries de fred.

VENA PORTAE. Dies de poca llum.

LAURIE LEVINE. Veu càlida, textures fredes.