Aquesta entrada pretén ser sobretot un homenatge a la llibertat d'expressió. I també als dotze innocents que aquest matí han mort a París en nom d'un déu i del seu profeta de torn. Quan Charlie Hebdo va publicar les seves famoses caricatures d'aquest déu i del seu profeta, un important segment del món musulmà (i fins i tot no musulmà) no va dubtar a fer pública la seva indignació. Avui, el mateix déu i el seu inseparable profeta han estat utilitzats com a pretext per a assassinar a sang freda dotze persones que simplement desenvolupaven el seu ofici amb tota la normalitat del món -amb una excepció: el seu lloc de treball ja feia anys que requeria protecció a causa de les amenaces rebudes des de l'entorn islamista-. De mostra d'indignació -no parlo de condemnes ni d'expressions de suport a les víctimes, sinó d'indignació com la que aleshores va encendre els carrers- no n'he observat cap ni una. Això d'avui no han estat danys col·laterals. Han estat professionals de la comunicació -i agents de les forces de l'ordre- assassinats a sang freda, de manera totalment planificada i pel fet d'haver caricaturitzat l'islam de la mateixa manera que tantes altres vegades havien caricaturitzat el cristianisme o la classe política. Han mort, per tant, per haver exercit i defensat un dret tan fonamental com el de la llibertat d'expressió. I no, no és just criminalitzar arrel d'aquests fets cap religió ni cap col·lectiu. Però diguin el que diguin determinades veus massa acostumades a dividir el món entre bons i dolents, al fons del problema tampoc s'hi troben l'Estat d'Israel ni el tan denunciat imperialisme ianqui. Crec francament que ja és hora de deixar de mirar cap a una altra banda, de parlar sense embuts i de posar el problema real sobre la taula. I si bé és cert que la solució passa per moltes i diverses mans, també ho és que les comunitats islàmiques -les que realment vulguin distanciar-se rotundament del gihadisme- tenen molta feina per fer i molts deures endarrerits. Podrien començar en aquest sentit explicant als seus fidels que les caricatures fan riure i que les bales maten. Que riure sempre és bo, i que matar a sang freda sigui en nom del que sigui és l'acció més bàrbara, cruel i condemnable que admet la condició humana.
Dies després dels brutals i lamentables assassinats a la seu de Charlie Hebdo, una part important del món àrab s'ha aixecat per a expressar el seu rebuig més ferm a aquests fets. Ciutadans, càrrecs polítics, periodistes i importants líders musulmans han condemnat l'atemptat sense cap mena de concessió. APLAUDIM-LOS. A tots. Perquè aquest és el camí. Mantenir-se ferm contra aquells que tan sols requereixen un pretext per matar. És d'aquesta manera, i no amb les armes, com es defensa una cultura, una religió o una forma d'entendre el món.
ResponElimina