El president de Nigèria

Fela Kuti i Ginger Baker.

Intensa, molt intensa. Una entrevista amb Ginger Baker no podria ser de cap altra manera. Mark Paytress va visitar-lo a casa seva per a parlar del seu pas per Cream, Blind Faith o la Graham Bond Organisation, del seu amor pel jazz i de la seva animadversió cap al pop i al rock que ell mateix ajudaria a definir, i d'una trajectòria vital marcada tant per la música com pels excessos i la mala llet marca de la casa. Poden llegir la conversa a l'edició de gener de Mojo, i els asseguro que no té cap mena de desperdici, començant per la rebuda de Baker al periodista i acabant per un comiat d'escàndol -no s'ho perdin-. Entre les perles de l'entrevista, aquestes paraules sobre el seu vell amic Fela Kuti: "Si hagués jugat bé les seves cartes, hauria pogut ser el president de Nigèria. Malauradament, es va ajuntar amb una colla de radicals que ens van separar dient que jo era l'home blanc que s'aprofitava d'ell, la qual cosa era absurda perquè jo vaig fer més que ningú pel Fela". Unes paraules que també expliquen en bona part les amenaces que Paul McCartney va rebre de l'entorn de Kuti quan es trobava al país africà enregistrant "Band on the Run" (1973).