De Neil Young a Lightnin' Hopkins

HUGO NUBIOLA

Artemisia, Les Franqueses del Vallès

9 de gener de 2015

Aquella cabellera exageradament llarga i aquella mirada seca. Te'l mires de prop i, de no ser pel color dels cabells, juraries que Hugo Nubiola té una retirada al jove Neil Young. Després te l'escoltes i t'adones que la semblança va més enllà de l'aspectre físic per a assolir un altre factor: la veu. En efecte, el de Sant Pol de Mar recorda també al canadenc quan enfila uns aguts que es debaten constantment entre la dolçor i el dramatisme. No és de rebut doncs que trenqués el gel amb "Out on the Weekend", ni que al llarg d'una hora tornés en dues ocasions al repertori de Young. Primer va ser "Heart of Gold", i posteriorment "Old Man". No és que la cosa anés exclusivament de Neil Young. També va versionar entre d'altres als Beatles, a Donovan, a Otis Redding o a Pink Floyd. "Faré un concert de música passada de moda", havia ironitzat al principi de la vetllada. Nubiola és jove -17 anys- però mostra un gran coneixement de gèneres i repertoris que van viure els seus moments de glòria dècades abans que ell nasqués. Un coneixement que complementa amb una extraordinària tècnica a les sis cordes i una veu en procés d'educació però que ja enfila diversos registres -els aguts à la Young esdevenien pantanosos murmuris quan s'atrevia amb gegants del blues com Lightnin' Hopkins o Stevie Ray Vaughan-. Vaja, que la base és d'allò més sòlida. Ara només li falta el més important. Un discurs propi. Compondre les seves cançons. Quan ho faci, i ara per ara això és només qüestió de temps, probablement ens donarà unes quantes i agradables sorpreses.