Ho havia demanat als astres ja fa alguns mesos i m'han concedit el desig. El mateix paquet que portarà al Primavera Sound uns
Strokes en hores baixes -però a qui tinc moltes ganes de veure per allò de treure'm l'espina- també inclou quelcom molt més substanciós: la nova aventura de
Julian Casablancas al capdavant dels
Voidz -i també a
Albert Hammond, Jr., de qui darrerament he seguit poc la pista-. Però el millor de tot és allò que ni tan sols m'hagués atrevit a somiar i que ahir em va alegrar el vespre. Els
Replacements. Que sí, que jo també estic fart de tanta reunió. Que sí, que jo també voldria veure'ls en una sala petita. Que sí, que tocaran davant d'una marea d'ànimes moltes de les quals ni tan sols sabran què nassos estan escoltant. I què? La història és la història i una cita és una cita. Què més?
Babes In Toyland -un altre nom que mai hagués somiat-.
Einstürzende Neubaten -ja van venir fa pocs anys, sí, i què?-.
Swans -també van venir no fa gaire, sí, i què?-.
Sleaford Mods -setmanes abans estaran al Primera Persona, avisats estan els que es queixen dels preus del Primavera-.
Caribou -la ràbia que em va fer perdre-me'ls en sala ara fa uns mesos-.
The Black Keys -haurien d'haver vingut fa anys, però què hi farem, val més tard que mai-.
Thurston Moore,
Earth,
OMD,
Patti Smith,
Sun Kill Moon,
My Brightest Diamond,
Eels. I els que em deixo. I d'aquí?
Dulce Pájara de Juventud. I
Ferran Palau. I
Las Ruinas. I
Les Sueques. I novament, els que em deixo. Ens ho passarem bé, ja ho crec que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada