|
Joseba Irazoki. |
"Xabier Montoia ha estat essencial per al meu desenvolupament. Jo sóc un guitarrista de formació clàssica. El camí que portava era l'arquetip del rock, el solo de Gary Moore, per dir-ho d'alguna manera. Els cinc anys que vaig passar amb Montoia em van permetre descobrir un món diferent a l'hora d'entendre la guitarra, de Thurston Moore a Nels Cline, un referent per a mi".
Joseba Irazoki respon a
Asier Leoz, que en una entrevista publicada per Rockdelux a la seva edició de gener li pregunta pel procés de
"desaprenentatge" -així el qualifica el darrer text promocional d'Irazoki- que va viure al costat de Montoia. No deixa de resultar revelador que Irazoki citi a Nels Cline entre els seus referents. Precisament, fa cosa d'un any vaig tenir ocasió d'entrevistar el guitarrista de
Wilco -entre d'altres- i em va dir això:
"Hi ha moltes maneres de tocar la guitarra, i no em sembla una bona idea centrar-se en el virtuosisme. Crec que un dels aspectes més positius de la guitarra, sobretot l’elèctrica, és la versatilitat. Pots tocar de moltes maneres: com Eddie Van Halen, James Burton, Marc Ribot, Jim Hall… Tota aquesta gent no s’assemblen gens els uns als altres. Per tant, el meu consell seria que agafis allò que t’agradi de la guitarra i ho portis tan enllà com puguis. I no deixis que ningú et digui què has de fer. Si vols tocar la guitarra amb quatre cordes en comptes de sis, si vols buscar afinacions diferents, si vols tocar-la amb forquilles de plàstic… Fes-ho" (trobaran l'entrevista sencera a
Brubaker).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada