Cultura i art inconformista

Art Inconformista Rus a la Nau Gaudí.

En algun moment de la Segona Guerra Mundial, un alt comandament de l'exèrcit britànic va comunicar a Churchill que calia augmentar la partida destinada a Defensa. Que la superioritat armada del Tercer Reich era preocupant fins al punt de fer perillar la integritat política i social de la Gran Bretanya, que calia invertir més diners en armament per tal de fer-li front i que, en cas de no disposar d'aquests diners, sempre es podia retallar en Cultura. I Churchill, gran com era l'home, li va respondre que no podia ser. Que si un país es carrega la seva cultura, no té sentit invertir diners en Defensa perquè no hi ha res a defensar. Churchill tenia tota la saviesa i la visió de futur que per defecte no tenen la gran majoria de polítics espanyols, sobretot aquells que irònicament acaben ocupant el Ministeri de Cultura.

La cultura és una de les principals raons de ser de tota societat, civilització, nació o corporació territorial -diguin-li estat o país- que vulgui considerar-se com a tal. Ho tenia clar Churchill, ho té clar tot mandatari digne del lloc que ocupa i ho han tingut clar, per desgràcia, la gran majoria de règims autoritaris. Fixin-se en com el Tercer Reich o l'antiga URSS, per exemple, van utilitzar l'art amb finalitats propagandístiques i van perseguir tota expressió que els resultés incòmoda. I per això, precisament, van sorgir als seus respectius territoris autèntics kamikazes que literalment es van jugar la pell en nom d'un art crític amb el sistema. Des del passat mes de juny i fins al 10 de gener, la Nau Gaudí de Mataró acull una retrospectiva de 25 artistes que van desafiar el Kremlin des del mateix cor de l'imperi soviètic. "Col·lecció Guéron. Art Inconformista Rus" és la viva mostra de com va arribar a ser de convulsa la segona meitat del segle XX també a l'altra banda del Teló d'acer.