INVISIBLE HARVEY
Pla de la Calma, Cardedeu
4 de setembre de 2015
Com les Richard Hawley o Neil Hannon, les cançons d'Invisible Harvey són d'aquelles que tan bé funcionen a l'hora de retirar-se. Ja sigui una retirada al final de la jornada, de les d'arribar a casa i degustar allò que és bo des de la comoditat d'una butaca, o bé una retirada a primera hora del matí, quan els primers rajos de sol trenquen l'eufòria d'una nit memorable. En el primer cas, les cançons que compon Dimas Rodríguez conviden a somiar despert. En el segon, ajuden a deixar enrere l'eufòria i acomodar-se en la realitat. I, de passada, fan que aquesta realitat no resulti tan dura com podria semblar a priori.
El concert d'ahir també va tenir un cert regust de retirada, però sobretot de recolliment. En un principi l'actuació s'havia de dur a terme a l'exterior del Pla de la Calma, però per causes meteorològiques es va acabar celebrant a dins del local. Es va perdre pel camí l'encant de la terrassa, però a la vegada es va guanyar intimitat i proximitat. Dos factors que el trio barceloní va saber aprofitar a l'hora de teixir complicitats amb el respectable i, sobretot, de mostrar amb tota la seva esplendor un cançoner carregat de petites grans perles.
El nucli central d'Invisible Harvey el conformen Rodríguez, la seva guitarra i les seves agredolces reflexions amb forma de píndoles pop. Ara bé, la diferència la marca el duet de corda que formen Núria Maynou (violoncel) i Joan Gerard Torredeflot (violí). Un embolcall que aporta profunditat i definició al repertori, i a la vegada fa d'Invisible Harvey un exemplar gairebé únic en la seva espècie. Ahir es van acomiadar tot disminuint les revolucions d'"El hijo del hombre bala se va de vacaciones" enmig d'un silenci sepulcral. Amb el respectable rendit a l'evidència i amb la solemnitat de qui pot presumir d'ofici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada