Després de les textures orgàniques i la marca deixada per Jeff Tweedy a "The Invisible Way" (2013), va la banda de Duluth i es despenja amb tot un cop de volant. Un retorn a les seves essències més fosques i una decidida aposta per l'electrònica. Caixes de ritmes, atmosferes sintètiques i una constant sensació de claustrofòbia i desolació. Fred, penetrant i punyent com un hivern a Minnesota, "Ones and Sixes" (2015) no és ni molt menys el disc definitiu de Low i ni tan sols s'hauria de considerar com una porta d'entrada al conjunt de la seva obra, però de ben segur serà un bon company de viatge quan la tardor es manifesti en tota la seva plenitud, els rellotges endarrereixin l'hora i la nit hagi guanyat terreny al dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada