Fa cosa d'un parell d'anys, mentre enfilaven els Rolling Stones el tram europeu de la gira amb què van commemorar mig segle damunt dels escenaris, no van trigar a sortir les veus de sempre carregant contra la banda britànica i tot allò que l'envoltava. Alguns fins i tot van arribar a dir que l'estat de forma de Keith Richards era tan pèssim, que el grup havia optat per amagar un guitarrista darrere de l'escenari perquè toqués mentre el riff humà es limitava a fer mímica -sí, els prometo que vaig arribar-ho a llegir en alguna banda-. Doncs bé, resulta que Richards no tan sols es troba en boníssima forma, sinó que a sobre li va tant la marxa que va aprofitar una breu aturada de l'activitat stoniana per a enregistrar el seu tercer disc en solitari. I si bé resulta cert que a aquestes alçades ni Richards ni els Stones tornaran a canviar la història de la música -de fet, quan va ser l'última vegada que algú va canviar la història de la música en el mateix grau que ho havien fet els Stones?-, també hi resulta que "Crosseyed Heart" (2015) és tot un senyor disc. Un treball que no neix de cap altra necessitat que els impulsos vitals i creatius del propi guitarrista. Un combinat de blues, country, folk i rock marca de la casa, i l'enèssima declaració de principis de qui ha viscut 71 intensos anys i encara li queda corda per viure'n uns quants més. Un àlbum que no canviarà res, però que precisament per això mai envellirà. És clar que alguns preferiran pensar-se que no és ell qui toca, que hi ha algú amagat darrere l'amplificador i que Richards es dedica a fer mímica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada