Doncs sembla ser que avui és dia de llibres i roses. D'això últim no és que en sàpiga gaire, de fet no en sé gens. De llibres en sé una mica més, no tant com m'agradaria saber-ne, però aprofitant l'ocasió m'ha vingut de gust citar aquest fragment d'una obra del gran Irvine Welsh, "If You Liked School, You'll Love Work..." (2007, publicada en castellà per Anagrama amb traducció de Federico Corriente i sota el títol de "Si te gustó la escuela, te encantará el trabajo"):
"Me muero de ganas de volver a mi hogar, y desde luego ya no está aquí. Nah, para mí son las Canarias: sol todo el año y chochitos que vienen de vacaciones y se les cae la baba de las ganas. Por mí Inglaterra os la podéis meter en el puto culo.
Al echar un vistazo por casa de mi vieja mamá, me entristece lo poco que la vida ha recompensado sus esfuerzos. Unos cuantos muebles, una tele y adornitos de mierda sobre la repisa de la chimenea, eso es todo. Es una de las últimas representantes de esa generación que no se metió en líos, cumplió diligentemente con su obligación de luchar en una guerra imbécil de mierda y se tragó como perros obedientes las chorradas que babeaba la reina todas las navidades. Por supuesto, les dieron regiamente por el culo, igual que a sus antepasados. Llevan esperando desde la Primera Guerra Mundial que sus 'hogares dignos de héroes' se materialicen. Pero ¿dónde están? En esta urbanización de mierda no he visto ninguno".
Si han arribat fins aquí, tornin a l'última frase del primer paràgraf i provin de canviar la paraula Inglaterra per España o Catalunya, i imaginin-se la de pals que els podrien arribar a caure si s'atrevíssin vostès a publicar res que contingués l'oració resultant de tal exercici. A continuació, provin d'endevinar quin delicte se'ls imputaria si els passés pel cap traslladar a la realitat espanyola una frase com "...se tragó como perros obedientes las chorradas que babeaba la reina todas las navidades". Després preguntin-se per què en alguns països un artista pot dir què pensa de la societat que l'envolta i alhora ser reconegut per la seva feina a tots els nivells -sí, Welsh és escocès, però els singles dels Sex Pistols i els gags de Monty Python van servir per alguna cosa-, mentre en d'altres i en el millor dels casos es passaria dies, setmanes i mesos escoltant el nom del porc. I quan creguin haver trobat la resposta, sigui quina sigui, surtin al carrer, aturin-se davant la primera parada de llibres que trobin i adquireixin l'exemplar que els faci més gràcia. Contribuiran a millorar el seu entorn i de passada seran més feliços. Que passin tots vostès una bona Diada de Sant Jordi -patró de Catalunya i també d'Anglaterra, ves quina cosa-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada