Torna el Record Store Day i, amb ell, les posicions a favor i en contra d'una jornada que certament corre el perill de caure en una inèrcia com a mínim inquietant. Aquest últim és un dels arguments dels contraris al Dia de les Botigues de Discos, que també observen els llançaments exclusius amb un cert recel -i no els falta raó: aquests articles cada vegada adopten una dinàmica més pròpia de les botigues de souvenirs que d'una botiga de discos-. Per sort, i en opinió d'un servidor, els arguments a favor segueixen pesant més. D'entrada, perquè qualsevol dia és bo per acostar-se a una disqueria però hi ha gent que encara no ho sap, i si aquesta jornada pot produir un efecte crida benvinguda sigui. En segon lloc, perquè dóna gust veure aquests establiments plens a vessar de públic, de persones interactuant i compartint coneixements i experiències d'una manera que la xarxa mai els permetrà. I en tercer lloc, perquè la festa s'amenitza al llarg de tot el dia amb actuacions de proximitat d'artistes de tota mena -aquest any es passejaran per les disqueries barcelonines bandes i solistes com The Lazy Lies, Mazoni, Guadalupe Plata, Joan Queralt & The Seasicks, Tori Sparks, Las Ruinas, Últim Cavall, Ran Ran Ran, PAVVLA, Chet, Retirada! o Marta Delmont, entre d'altres-. No deixin de treure-hi el cap, l'experiència valdrà la pena. Més informació aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada