Nou cop de timó estilístic i nou pas endavant en una trajectòria, la de
Fink, que salvant distàncies evoca la singularitat i la inquietud crònica d'ànimes tan lliures i indòmites com les de Beck, Eels o The The. Després d'abandonar a
"Horizontalism" (2015) el folk ombrívol marca de la casa per a acostar-se a terrenys més experimentals, l'alter ego del britànic Fin Greenall es despenja ara amb el seu primer disc de blues. Un
"Sunday Night Blues Club vol. 1" (2017) que aborda el gènere a partir de les seves mateixes arrels i des de la perspectiva clarobscura que sempre ha caracteritzat l'obra de Fink. El resultat són deu talls amb rerefons hipnòtic i textura pantanosa. Vuit peces que podrien haver estat enregistrades a les profunditats del Mississippi en qualsevol moment dels darrers cent anys, i que el britànic emmarca al seu propi cànon sense ni tan sols despentinar-se. Un àlbum dels que retallen distàncies i incorporen nous matisos a un ventall estilístic en constant expansió. Escoltin-lo a
Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada