S'imaginen vostès anar al Louvre i observar la Mona Lisa en versió remasteritzada i amb tot d'esbossos al seu voltant que de tan atapeïts acabessin fent mal a la vista? Doncs aquesta és la sensació que em produeixen a mi algunes reedicions de discos clàssics amb remasteritzacions i
bonus tracks que al seu moment algú havia fet bé d'obviar.
Quanta raó, amic Oriol... fart em tenen de maniobres d'aquest tipus, aportant remasteritzacions superflues i bonus tracks sense cap sentit, tot amb interessos econòmics menyspreables.
ResponEliminaEls interessos econòmics sempre hi han esta, suposo que és llei de vida i no hi podem fer res, però el que em crema a mi és que s'espatlli un disc que ja era bo tal i com s'havia editat al seu moment, sense remasteritzacions ni altres "meravelles de la tècnica". Però sí, tantes maniobres també em tenen fart! Gràcies pel comentari!
Elimina