PERE TÀPIAS
(1946-2017)
Un dels motius pels quals sempre m'ha agradat Pere Tàpias és el fet que la seva música no encaixava en cap context possible que no fos el del seu propi autor. A finals dels 60, quan va debutar, el seu estil irònic i desenfadat xocava frontalment amb una Nova Cançó on abundaven la pretenciositat i l'al·lèrgia envers tot allò que no es posicionés políticament. Cinc dècades més tard, en un món on el posat és la norma, les seves cançons sonen encara més fora de lloc que aleshores. D'haver estat Tàpias nord-americà o britànic probablement estaríem parlant d'un outsider com Tiny Tim o el Legendary Stardust Cowboy, i de cançons com "Era tan bon home" en diríem lo-fi, Antifolk, out there i no sé quantes coses més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada