 |
| Joan Queralt. |
Sidecar Factory Club, Barcelona
1 d'abril de 2017
No són pocs els paral·lelismes entre Joan Queralt and The Seasicks i The Crab Apples. Dues bandes catalanes que canten en anglès i s'emmirallen en el rock nord-americà dels 90. I dos discursos clarament diferenciats però absolutament complementaris, que d'alguna manera o altra exploten (en el millor dels sentits) tota la matèria primera procedent d'un hipotètic triangle sonor delimitat per Jeff Buckley, Blind Melon i els primers Pearl Jam. El doble cartell que els va reunir la nit passada a l'escenari de Sidecar era doncs tan coherent com el fet que Carla Gimeno, vocalista de The Crab Apples, s'animés a cantar un tema durant el concert de Queralt i els Seasicks. Que la peça en qüestió fos "Girls Just Want to Have Fun" de Cyndi Lauper potser va descol·locar més d'un, però l'èxtasi desencadenat a les primeres files durant la citada interpretació assenyalava l'encert del moment.
Joan Queralt and The Seasicks es van presentar a la sala de la plaça Reial tot just arribats d'una triomfal actuació a Madrid i amb flamant nou ep sota el braç, un "Time Made of Sand" (2017) que ahir es presentava de forma oficial a Barcelona. The Crab Apples, que durant els darrers mesos també s'han fet un tip de girar amunt i avall per la península, s'havien anunciat com a grup teloner però el seu passi va suposar molt més que un simple aperitiu i va constatar el bon estat de forma d'una banda que es cotitza a l'alça. Inici majestuós amb "Blow Us Away" -el tema que enceta el seu llançament més recent, l'ep "Hello Stranger" (2016)- i, tot seguit, un repàs a una discografia per ara breu però farcida de grans moments -a destacar "Rats at My Window" o "Godzilla", ambdós títols procedents del citat ep-. Amb ofici, solvència i molt bones maneres sobre les taules.
Tres quarts del mateix es pot de Joan Queralt i els Seasicks, tres senyors músics capaços d'aturar un regiment cada un amb la força dels seus instruments -guitarra, baix i bateria, ni més ni menys-. I un repertori que pot passar en un no res de la fragilitat més absoluta a l'aparell elèctric de més elevat voltatge, del folk a contrallum a l'esclat protogrunge passant pel blues més pantanós. Van centrar la primera part del concert en el seu disc de debut, "Welcome Home" (2015), fent brillar perles com "U-Hu" o "King of California", citant tan sols de passada el nou ep amb "Dreamsea" i despenjant-se amb un parell de versions -"Lump", de The Presidents Of The USA, i la citada "Girls..."- abans d'enfilar una vibrant "Redneck Agenda". El millor, és clar, ho havien reservat pel final: una tanda de bisos on, ara sí, el material recent va lluir amb tota la seva plenitud -tant "Gone to the Past" com "Round Trip" guanyen punts a l'escenari-. La cirereta la va posar un "Cheap Guitar" que van encadenar amb "Go with the Flow" de Queens Of The Stone Age. La sala de potes enlaire, un darrer bany de masses i la confirmació d'una banda de la qual sentirem molt a parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada