Tot un recull d'essències primaverals, el debut d'aquesta banda de Los Angeles que hauria merescut una sort molt millor de la que va obtenir al seu moment. The Broken West es dedicaven al power pop. Citaven entre les seves principals influències gent com Big Star, Teenage Fanclub, els Byrds o els Beatles, i quan un escoltava les seves cançons s'adonava que no tan sols tenien la lliçó ben apresa sinó que a més aportaven una dosi extra de frescor i personalitat pròpia a un gènere on no sempre resulta fàcil destacar. Jo els vaig descobrir durant una estada a la seva ciutat, amb aquest "I Can't Go On, I'll Go On" (2007, Merge Records) i gràcies a una ràdio universitària que no parava de punxar-los a totes hores -circular per la City of Angels escoltant aquesta gent és un gustàs, els ho prometo-. Tant em van agradar, que no vaig dubtar una nit en acostar-me a escoltar-los en directe a Echo Park, on van encapçalar una vetllada dedicada a les bandes locals i van destacar per sobre de la resta amb un ofici i un repertori simplement fora de sèrie. Amb el temps els vaig anar perdent la pista -ignoro si mai van arribar a girar pel Vell Continent-, fins que em vaig assabentar que els seus components havien decidit seguir camins diferents. Ahir vaig tornar a punxar "I Can't Go On..." després de molts anys sense acostar-m'hi -un greu error per part meva- i vaig comprovar que es manté tan fresc com el primer dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada