Cinc dècades d'"A Whiter Shade of Pale"

Quan es parla de plagis en l'àmbit de la música pop, quan escolto o llegeixo que un grup o un autor n'han denunciat un altre per haver copiat una melodia o un arranjament, quan penso que la legislació internacional en matèria de drets d'autor no permetria en l'actualitat produir un disc tan totèmic com "It Takes a Nation of Millions to Hold Us Back" (1988) de Public Enemy, em pregunto què hauria pensat Johann Sebastian Bach del que no tan sols és el tema més popular de Procol Harum, sinó també un dels singles més venuts de la història i un dels himnes definitius del Summer of Love en ambdós costats de l'Atlàntic.

I és que "A Whiter Shade of Pale", la peça amb què Gary Brooker i companyia gairebé es van inventar conceptes com pop barroc o rock simfònic -avançant-se als experiments amb música clàssica que ben aviat començarien a realitzar bandes com The Moody Blues, Deep Purple o Emerson, Lake & Palmer-, no hauria estat possible sense la influència de Bach. Dues composicions originals seves, la cantata "Wachet auf, ruft uns Stimme" i el segon moviment de la Suite per a orquestra núm. 3 en re major, havien inspirat la celebradíssima línia d'orgue que esdevindria la columna vertebral del tema -interpretada per Matthew Fisher-. Dit això, cal no desestimar la influència que gèneres musicals afroamericans com el soul havien exercit en els músics britànics dels 60 -en certs aspectes, "A Whiter Shade of Pale" pot recordar el "When a Man Loves a Woman" de Percy Sledge-.

"A Whiter Shade of Pale" (1967) va ser el single de debut de Procol Harum. Produït per Denny Cordell, va veure la llum avui fa cinquanta anys -el mateix dia en què Jimi Hendrix publicava el seu primer àlbum- amb "Lime Street Blues" a la cara b. Malgrat la boníssima acollida de què va gaudir des d'un primer moment, la banda va decidir no incloure la peça en qüestió al seu primer disc llarg, publicat amb títol homònim el mes de setembre d'aquell mateix any -sí que es va incorporar a l'edició nord-americana-. Mig segle després, fa de mal dir què hauria pensat Bach de tot plegat, però mai se li ha acudit a ningú denunciar a Procol Harum per plagi. Només faltaria.