Per exemple, a "Trump the Destroyer" -article publicat el passat 6 d'abril-, Taibbi repassa els personatges que Trump ha col·locat als despatxos des dels quals es dirigeix el país i com cada acció duta a terme fins ara ha servit precisament per a dinamitar aquests mateixos despatxos des de dins. Trump és perillós, i no perquè sigui masclista, racista o idiota -d'això últim no en té ni un pèl, encara que a molts els faci gràcia caricaturitzar-lo com si ho fos- sinó perquè ha sabut transformar la política en un reality show del qual ell és l'estrella principal i del qual -això és el més preocupant- podria no haver-hi marxa enrere possible ni tan sols després de la seva presidència. Un pervers espectacle de masses en el sentit més debordià del terme.
"Cada moviment confirma les més fosques teories sobre la Casa Blanca de Trump: una revolució per a trencar l'estat, disfressada de populisme", escriu Taibbi. En altres paraules, el propi Trump és el principal beneficiari d'aquesta imatge d'idiota despentinat que la gran majoria dels seus detractors li han volgut atorgar. Perquè mentre nosaltres riem del seu pentinat, mentre clamem al cel pel fet que un hipotètic curt de gambals hagi assolit la principal cancelleria del món, ell -que de curt de gambals no en té absolutament res- tan sols s'ha de preocupar de fer i desfer al seu aire tot allò que li vingui de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada