L'any 1987 el segell SST va posar en circulació un dels seus llançaments més arriscats. Un recopilatori de música instrumental a càrrec d'artistes de la pròpia discogràfica. 19 temes en total que destacaven, a més de per l'absència total de veus, pel seu esperit explorador i la seva vocació avançada. De Black Flag a Steve Fisk, de Gone a Paper Bag i d'Elliott Sharp a Lee Ranaldo. Peces que desafiaven esquemes, trencaven barreres i obrien nous horitzons. Músics que en alguns casos provenien de les avantguardes i en altres del rock més inconformista, però sempre aprofitaven els recursos instrumentals d'aquest últim per a generar llenguatges nous. Sense saber-ho, la gent de SST s'havia inventat el post-rock. Anys després, la banda californiana No Age es batejaria en honor d'aquest plàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada