Gregg Allman (1947-2017)

GREGG ALLMAN

(1947-2017)

Va ser una d'aquelles casualitats que mai oblidaré. Corria el mes de març de 2006, jo acabava d'aterrar a Nova York, sabia que The Allman Brothers Band estaven duent a terme una de les seves residències anuals al Beacon Theatre i no vaig dubtar en agenciar-me una localitat per a la nit que millor em podia combinar. La del dilluns 13, concretament, una data que sempre més he tingut gravada a la memòria perquè es tractava del 35è aniversari de la gravació del llegendari directe "At Fillmore East" (1971). Aquest darrer detall l'ignorava completament al moment de comprar l'entrada, ja he dit que va ser una casualitat: me'n vaig assabentar el mateix dia del concert un cop a dins del recinte, i com es poden vostès imaginar se'm va accelerar tot l'organisme malgrat el jet lag que encara acumulava del vol transoceànic. El que va venir a continuació va ser una vetllada literalment irrepetible. Una cita històrica en un entorn tan sublim com solemne i un d'aquells directes que simplement no admeten comparacions. Un retorn per la porta gran a les nits del Fillmore, sense espai per a la nostàlgia i amb convidats d'excepció com Susan Tedeschi o el mateix Chuck Leavell. I és clar, una banda en plenitud de facultats amb el gran Gregg Allman als comandaments. Sigui on sigui brindo per ell, per tot el que ha arribat a aportar a la música i per nits com la que em va regalar en aquell teatre de Broadway. Rest in peace, Mr. Allman.