Peter Solley (1948-2023)

PETER SOLLEY
(1948-2023)

Ha mort el britànic Peter Solley, teclista entre d'altres de Procol Harum –va gravar "Something Magic" (1977)- i dels primers Whitesnake –només va arribar a enregistrar "Snakebite" (1978), l'ep de debut del grup-. També va gravar amb Eric Clapton i Al Stewart, i va produir àlbums de Motörhead –"1916" (1991) i "March or Die" (1992)-, Peter Frampton, The Romantics, Ted Nugent o Wreckless Eric. A més, va arranjar cançons per The Jam.

Keith Reid (1946-2023)

KEITH REID
(1946-2023)

Amb prou feines fa un any que vam perdre a Gary Brooker, cantant, pianista i únic membre permanent de Procol Harum. Ara hem de lamentar el traspàs de Keith Reid, el lletrista de la banda britànica. No tocava cap instrument ni s'enfilava a l'escenari amb el grup, però és just considerar-lo com un component més d'una nissaga musical que no s'entendria sense les seves lletres. Parlem de l'home que va escriure –sí, escriure- "Homburg", "Conquistador" i l'eterna "A Whiter Shade of Pale", per citar tan sols tres peces d'un catàleg que abraça –i en part defineix- registres que van del pop barroc a la psicodèlia i el rock progressiu. Va deixar la formació el 2017, just abans que Brooker i companyia facturessin "Novum", publicat aquell mateix any. Va ser el seu últim àlbum, i l'únic on Reid no va participar. Les lletres de totes les cançons compostes prèviament per la banda són seves. De seguida s'ha dit.

Gary Brooker (1945-2022)

GARY BROOKER
(1945-2022)

Una de les cançons més essencials de la dècada dels 60, i de la història de la música pop en tot el seu conjunt. L'ombra omnipresent de Bach sobrevolant un dels més grans himnes de l'Estiu de l'Amor, pedra angular del pop barroc i del primeríssim rock progressiu. "A Whiter Shade of Pale" (1967), el single amb què Procol Harum no tan sols van debutar al mercat discogràfic sinó que es van situar a l'avantguarda del pop i el rock britànics en plena era psicodèlica.

També la peça més celebrada i reconeguda d'un repertori on brillen igualment títols com "Homburg", "Kaleidoscope" o "Conquistador". Ha mort Gary Brooker, cantant i pianista de la llegendària banda d'Essex, i l'únic membre permanent del grup durant les seves diferents etapes. Un dels vocalistes blancs amb més soul de finals dels 60. I, sí, un dels coautors d'aquella puta meravella que és "A Whiter Shade of Pale".

Cinc dècades d'"A Whiter Shade of Pale"

Quan es parla de plagis en l'àmbit de la música pop, quan escolto o llegeixo que un grup o un autor n'han denunciat un altre per haver copiat una melodia o un arranjament, quan penso que la legislació internacional en matèria de drets d'autor no permetria en l'actualitat produir un disc tan totèmic com "It Takes a Nation of Millions to Hold Us Back" (1988) de Public Enemy, em pregunto què hauria pensat Johann Sebastian Bach del que no tan sols és el tema més popular de Procol Harum, sinó també un dels singles més venuts de la història i un dels himnes definitius del Summer of Love en ambdós costats de l'Atlàntic.

I és que "A Whiter Shade of Pale", la peça amb què Gary Brooker i companyia gairebé es van inventar conceptes com pop barroc o rock simfònic -avançant-se als experiments amb música clàssica que ben aviat començarien a realitzar bandes com The Moody Blues, Deep Purple o Emerson, Lake & Palmer-, no hauria estat possible sense la influència de Bach. Dues composicions originals seves, la cantata "Wachet auf, ruft uns Stimme" i el segon moviment de la Suite per a orquestra núm. 3 en re major, havien inspirat la celebradíssima línia d'orgue que esdevindria la columna vertebral del tema -interpretada per Matthew Fisher-. Dit això, cal no desestimar la influència que gèneres musicals afroamericans com el soul havien exercit en els músics britànics dels 60 -en certs aspectes, "A Whiter Shade of Pale" pot recordar el "When a Man Loves a Woman" de Percy Sledge-.

"A Whiter Shade of Pale" (1967) va ser el single de debut de Procol Harum. Produït per Denny Cordell, va veure la llum avui fa cinquanta anys -el mateix dia en què Jimi Hendrix publicava el seu primer àlbum- amb "Lime Street Blues" a la cara b. Malgrat la boníssima acollida de què va gaudir des d'un primer moment, la banda va decidir no incloure la peça en qüestió al seu primer disc llarg, publicat amb títol homònim el mes de setembre d'aquell mateix any -sí que es va incorporar a l'edició nord-americana-. Mig segle després, fa de mal dir què hauria pensat Bach de tot plegat, però mai se li ha acudit a ningú denunciar a Procol Harum per plagi. Només faltaria.