Júlia Martín

Baterista, compositora i lletrista (per aquest ordre) - Foto Iona Quesada.

Defineix la seva música amb conceptes que s'inventa ella mateixa sobre la marxa, conscient que el valor real de la seva obra no el determinen les etiquetes sinó les cançons. I d'això JÚLIA MARTÍN en va sobrada, tal i com evidencia a "Nowhere'land", el seu ep de debut.

El primer que crida l'atenció de Júlia Martín és la seva pròpia carta de presentació. Una jove barcelonina que es defineix com a baterista, compositora i lletrista, per aquest ordre i fent èmfasi en el primer dels tres oficis. Perquè Martín pot atrevir-se amb instruments com el teclat o la guitarra, però té clar que el seu mitjà d'expressió és la bateria. És portant el ritme -o més aviat generant-lo- com treu tot allò que porta a dins, i quan necessita dir res més ho fa a través de composicions que prenen forma dins del seu cap i que acaba enregistrant amb el suport de músics com Vic Mirallas (veu i saxofon), Sandra Carvajal (veu), Kquimi Saigi (teclats) o Iñaki Marquiegui (baix i producció).

"Componc les cançons a casa, toco una mica el piano, la percussió, la guitarra i canto. D'aquesta manera neixen les cançons, en la solitud de la meva habitació", explica. "Al meu cap sona alguna cosa i haig d'anar corrent a deixar-ho enregistrat perquè no se m'oblidi. Després busco els músics adequats perquè puguin plasmar exactament allò que jo tenia en ment". De les pistes de bateria, és clar, se n'encarrega ella mateixa. I és així com ha donat forma al seu ep de debut, "Nowhere'land" (2019). Quatre temes que oscil·len entre un rock evocador dels 90 ("All at Once"), les formes més sofisticades del soul ("Phoenix") i la música d'arrel en clau global (la peça titular).

"Si hagués de definir la meva música utilitzaria els termes 'Metamorphic Wave', un concepte estètic que de fet m'acabo d'inventar", bromeja a l'hora de respondre la sempre incòmoda pregunta de les etiquetes. "No m'agrada encasellar-me, i menys ara que tot just començo a fer música i que per tant seguiré component i explorant diferents vessants, però si m'haig de definir diria que faig música fàcil d'escoltar. 'World music' amb una mica de 'vintage pop'", afegeix. A l'hora de citar referents, enumera noms com els de Clara Peya o Nate Smith, instrumentistes que com ella componen els seus propis temes però no necessàriament adopten un rol protagonista a l'hora d'enregistrar-los.

A nivell líric, cita com a influència el poeta grec Kostantin Kavafis, i concretament el seu poema "Ítaca". En aquest sentit, planteja el seu ep de debut com el punt de partida d'un llarg viatge personal. "Nowhere'land és la terra d'enlloc. Un indret que no es pot assenyalar però tots portem a dins. Les cançons que conformen l'ep són el punt de partida cap a aquest lloc, l'inici d'un viatge interior que cadascú ha de fer al seu aire i que ningú podrà fer per tu". Sigui com sigui, el que no es pot negar és que aquestes quatre cançons obren la porta d'un univers fascinant i singular com ell mateix. El d'una jove artesana de la canç´ que ha vingut per a quedar-se.


Més informació:
Júlia Martín  /  Spotify  /  iTunes