DICK DALE
(1937-2019)
Ara sí. Se n'ha anat un dels més grans. Podria citar aquí mateix qualsevol dels instrumentals amb els quals va definir gairebé tot sol la música surf durant els 60, o simplement aquell "Misirlou" que Quentin Tarantino va recuperar a la banda sonora de "Pulp Fiction" (1994). Però em ve més de gust tornar a punxar a tota castanya la peça que va suposar el seu retorn per la porta gran a l'activitat discogràfica durant la dècada dels 90, aquest "Nitro" que sense necessitat de mimetitzar al peu de la lletra els paràmetres de l'instro surf sonava a ell mateix i a ningú més. Per al record queden actuacions com la que vam poder degustar ara fa cosa d'uns nou anys a la sala petita d'Apolo. O com les que estava oferint aquests últims mesos per tal de poder-se procurar les atencions mèdiques que requeria el seu complicat estat de salut -diuen els que l'havien vist recentment que damunt l'escenari es mantenia incombustible malgrat tot-. Insisteixo, se n'ha anat un dels més grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada