Dues generacions del rock més genuïnament irlandès, unides en una obra que aborda la diàspora del seu poble a partir de les formes més poètiques i punyents del folk i el rock'n'roll. D'una banda Eamonn Dowd, músic de culte establert a Suècia, vell i bon conegut d'aquesta casa i autor d'una discografia on tenyeix d'actitud punk les formes més polsegoses del rock d'arrel al capdavant dels seus inseparables Racketeers. De l'altra Eamon Carr, bateria i lletrista dels històrics Horslips, nom referencial del folk rock facturat a Irlanda durant la passada meitat de segle.
El primer fruit de la seva unió va veure la llum ara fa dos anys sota el títol de "Songs from the Fever Ship", un nom que fa referència justament a aquells vaixells a bord dels quals tants irlandesos van abandonar el seu país natal entre els segles XIX i XX, sempre a la recerca d'una vida millor en indrets aleshores tan remots com uns Estats Units on tot estava per fer. Que bona part de les pistes que formen el disc remetin a les essències d'allò que anomenem so Americana, ve a recordar-nos fins a quin punt la música d'arrel irlandesa va condicionar al seu dia la gènesi de tot allò que engloba aquest concepte.
L'àlbum s'obre amb "Oh Hangman" i "Cry on My Grave", dos viscerals exercicis de folk rock amb estètica noir. Dos dels pilars a partir dels quals s'edifica un àlbum per on desfilen rodamons, botxins, ànimes a la deriva, cors solitaris i altres criatures destinades a no encaixar. De la música se n'encarrega un Dowd en pleníssima forma, les lletres són obra de Carr i gairebé es poden contemplar com a hipotètics capítols d'una gran novel·la coral. Atenció a "The Merchants of Bordeaux", crepuscular balada sobre un grup de migrants en el seu periple cap a terres franceses. També als desoladors paratges d'un "Two Black Crows" que connecta segles de misteri ancestral amb tot el pes de la tradició Southern Gothic.
"Songs from the Fever Ship" és un disc de retrobament entre dues generacions de músics irlandesos, dèiem, però també entre aquests mateixos músics i el seu propi passat col·lectiu com a poble. Una col·lecció de cançons que rescaten històries perdudes al túnel del temps per explicar-les en clau de present, que diuen coses i remouen consciències. També un d'aquells àlbums que conviden a escoltar-se amb la companyia d'un bon whiskey o una cervesa ben freda. I una de les obres més rodones d'un catàleg, el d'Eamonn Dowd, on els encerts es compten a grapats.
Disponible a Bandcamp.
Disponible a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada