(1947-2021)
El seu "Journey to the Center of the Mind" és un dels grans artefactes d'aquella primera era psicodèlica que al seu dia va venir a repassar i desenterrar la nissaga Nuggets. Un artefacte que probablement tindria un major predicament de no trobar-se entre els seus autors un dels personatges més polèmics de la història del rock. Els Amboy Dukes van ser una banda de garatge i de rock psicodèlic gairebé prototípica de la segona meitat de la dècada dels 60, però també un dels primers exponents d'allò que es va anomenar so Detroit. Musculatura rocallosa, aparell elèctric en tensió constant, i cançons que esdevenien autèntics atacs frontals des del primer minut.
Com a mostres la pròpia "Journey to the Center of the Mind" que titulava el seu segon àlbum, publicat el 1968, o aquella visceral lectura del "Baby, Please Don't Go", original de Big Joe Williams prèviament versionat per Them, amb què s'havien presentat en societat l'any anterior. A la guitarra hi havia el sempre solvent Ted Nugent, que aleshores encara es trobava lluny de les polèmiques que ha protagonitzat durant les passades dècades a causa d'uns posicionaments polítics més que qüestionables. I a la veu hi havia John Drake, que va deixar el grup després del citat segon disc i va mantenir un perfil més aviat discret en l'àmbit musical –tot i això, va actuar amb uns reunits Amboy Dukes quan aquests van ingressar al Rock and Roll Hall of Fame el 2008-. Ha mort a l'edat de 74 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada